Canina: del grec kýôn, gos; d’aquí deriva kynikós, cínic/cínica. Caïnita: que es deixa portar per l’odi contra parents pròxims.
Ahir, vaig rebre l’ordre sense número ENS/ /2011, d’1 de juny, per la qual s’estableix el calendari escolar dels curs 2011-2012 per als centres educatius no universitaris de Catalunya. Encara no ha estat publicada al diari oficial, així doncs, no és possible fer un enllaç i que es pugui llegir, però, segons declaracions de la Consellera, ja està en vigor (???).
Bé, en vigor o no, la qüestió és que l’esmentada ordre posa de manifest, un cop més (Puig, el Bastoner I, com a principal referent) i de manera clara, l’esperit caní, cínic, dels actuals gestors del govern de Catalunya. “Liquidarem la setmana blanca”, van prometre, com si aquest fet fos la solució a l’actual estat de l’educació a casa nostra.
És ben cert que l’anterior Conseller havia implantat per nassos la setmana vacacional mòbil i, per tant, calia ordenar el tema. Ara, però, es cerca una subtil i cínica solució: “cada centre educatiu pot establir cinc dies festius de lliure disposició” i “els serveis territorials podran autoritzar la proposta per part de la direcció dels centres de 5 dies de lliure disposició consecutius en un mateix trimestre, amb l’aprovació prèvia del consell escolar del centre”. Fem comptes: cinc dies festius de lliure disposició consecutius és igual a una setmana blanca. Sembla que aquest govern dels millors encara no s’ha assabentat que la seva coreligionària senyora Merkel acusa els espanyols (val a dir, en aquest cas, que també als catalans, per si “els millors” no es troben bé entre els espanyols) de treballar poc i tenir masses vacances.
Hem d’afegir a aquest nou plantejament que, a partir d’ara, podem trobar setmanes blanques a dojo: avui, en aquest poble; demà, en el que està al costat; passat demà, en el següent. Ah!, i com no es tracta d’una setmana de festa oficial, no espereu cap ajut financer (Madrid ens deu mil milions i un pic) per muntar colònies o d’altres activitats de lleure educatiu per als nens i nenes.
En conclusió, cinisme pur. Cinisme acompanyat de caïnisme.
Cal suposar, ja sé que demano massa, que la senyora Consellera d’ensenyança, que no pas d’educació (fins aquí podíem arribar!), és de la família dels ensenyants (no pas educadors), si més no temporalment i accidental. Per tant, quan ella decreta una norma com l’esmentada anteriorment està deixant-se portar per l’odi contra els seus parents. Els posa en una situació difícil davant de les famílies i de la societat en el seu conjunt. Ara no disposen d’una norma que obliga a fer vacances durant una setmana, sinó que els permet lliurar-se al vici del benviure durant una setmana, quan vulguin, al lliure albir. ¿Amb aprovació prèvia del consell escolar i posterior dels serveis territorials? ¡Venga, ya! Qui, al consell escolar, gosarà d’enfrontar-se al grup de pressió format per l’equip directiu i els representants del professorat? Quin membre dels serveis d’inspecció es mullarà i ordenarà les demandes?
Conclusió: desprestigi de l’escola (de la pública, és clar; l’altra pot fer el que li roti quan vulgui). El cinisme i el caïnisme estan servits en plat calent.
