Excusad el desastre, pero estamos trabajando para vosotros

Si los jóvenes estudiantes preguntan públicamente ¿Qué estáis haciendo con el sistema educativo?, ¿por qué nos quitáis nuestras becas?, ¿qué habéis hecho con los comedores escolares?, solo obtienen una respuesta: botes de humo y porras, acompañadas de una cantinela “Excusad el desastre, pero estamos trabajando para vosotros, para el bien de la mayoría”.

Si los jóvenes que quieren trabajar, levantando sus brazos al cielo, preguntan ¿Dónde están los puestos de trabajo que constitucionalmente nos corresponden?, ¿dónde el salario digno? La respuesta, con pequeñas variantes, no es modificada: porras, violencia policial y botes de humo, acompañados de la misma frase “Estamos trabajando por el futuro del país, por el bien de la mayoría”

Si los trabajadores preguntan en las calles ¿Por qué continuáis bajándonos los salarios?, ¿qué se ha hecho de los convenios colectivos?, la respuesta se repite con otras variantes: carga policial y porrazos, y la consabida “Estamos trabajando para vosotros, para el bien de la mayoría, porque hasta ahora habéis vivido por encima de vuestras posibilidades”.

Si los profesionales de la enseñanza, de la medicina y de la salud se manifiestan y preguntan ¿Qué estáis haciendo con la escuela pública?, ¿a dónde la lleváis? ¿Qué se ha hecho con el derecho universal a la sanidad y la salud?, ¿dónde están los centros de atención especializados?, ¿qué estáis haciendo con el derecho de la mujer a decidir sobre su embarazo? Todos ellos obtienen la misma respuesta: porrazos, botes de humo y cargas policiales, y la misma frase “Excusad el desastre, pero estamos trabajando para vosotros, para el bien de la mayoría”.

Pensemos en cualquier otro sector de la vida social y económica y comprobaremos que la respuesta es siempre la misma: los mismos palos y la misma cantinela. Todo ello, bendecido con el agua sagrada de la iglesia católica, de los padres de la Unión Europea, de la sacrosanta CEOE, de los redimidos banqueros, de los “medios” domesticados. Los pilares fundamentales de nuestra idiosincrasia.

Y qué importa si a todos los que preguntan y se quejan les hace un poco daño, “después sucederá el milagro”, palabra de frau Merkel y de Mariano el Acólito. Mientras, los vampiros de la economía y los serviles medios de comunicación les dan sabios consejos: “Quitaos de la cabeza esa pamema de la lucha de clases. Es un concepto viejo, superado, inútil, peligroso, contraproducente”. Lo que, dicho de otra manera, viene a significar: abandonad toda ilusión.

Sin embargo, aún queda la esperanza en las calles y en las plazas. Frente al “estamos trabajando para vosotros”, aún queda la esperanza de la lucha. Frente a la muerte que nos imponen, queda la vida que vamos a reconquistar.

Proposo... (davant de les eleccions al Parlament de Catalunya, 2012)

A Catalunya, tornem a les urnes. L’esquerra – la del capital i l’altra – continua dividida. Em proposo crear un grup de pressió, semblant als existents a Holanda, França i Itàlia, disposat a dir-li a l’esquerra quines són les coses innegociables que han de portar al seu programa electoral i que han de mantenir-ne després al govern o a l’oposició. Per tal de formar part d’aquest grup de pressió, només cal adreçar un correu a grupdepressio@gmail.com, tot manifestant la voluntat d’integrar-s’hi.
Aquest no és pas un programa polític sistemàtic. Aquestes són les idees fonamentals que concreten allò que considero un ideari d’esquerres. Algunes han estat exposades anteriorment en aquest blog, d’altres són incorporades ara. Tracto de resumir allò que dia rere dia manifestem, en petits comitès o al carrer, persones que volem canviar aquest país que va a la deriva.

Proposo una Europa dels ciutadans i no dels tecnòcrates: una Europa on les persones puguin escollir amb el seu vot un parlament i un govern europeu sobirà. Una Europa en la qual tots i cada un dels seus ciutadans tingui els drets socials fo-namentals garantits. Una Europa capaç de tallar les ungles als financers, de posar fi a l’especulació, de taxar les transaccions financeres i de regular els mercats.
Proposo una Catalunya amb zero precarietat. És a dir, eliminació dels contractes laborals precaris i un salari més elevat per als treballadors voluntàriament tem-porers. Indemnització per desocupació, malaltia, maternitat i paternitat, tant en el treball depenent com en l’autònom.
Proposo la defensa del federalisme com a forma d’articulació de l’Estat espanyol i del republicanisme com a forma de govern; federalisme fonamentat en la solidaritat amb la resta de pobles espanyols; republicanisme basat en la radicalitat democràtica i en la radicalitat social.
Proposo un sistema fiscal català, basat en el principi de la justícia social, que detregui al més rics, als rendiments del capital i als especulars financers, els recur-sos per fer arribar a tothom els drets socials i per dur a terme les inversions neces-sàries en un nou sistema productiu que ens porti a la sortida de la crisi. Proposo sancions per els beneficis procedents de paradisos fiscals, presó i confiscació de béns dels que evadeixen, sortida a la superfície de l’economia submergida, presó i confiscació dels béns indegudament acumulats pels polítics. Proposo la creació d’un grup bancari públic i d’institucions financeres públiques que orientin els beneficis cap a la política social, i la despesa i inversió útils.
Proposo un país on la defensa del territori i del mediambient se situïn abans que la construcció de grans infraestructures: protecció del sòl, transport públic, reciclatge i reutilització de residus, energies renovables.
Proposo un Govern i una societat laics i l’expansió dels drets civils per a tothom i en les mateixes condicions: extensió de tots els drets civils a totes i cadascuna de les persones, sense distinció d’edat, gènere, origen, procedència, orientació sexual, inclosos el matrimoni i l’adopció; dret a morir dignament; procre-ació assistida; creació de penes alternatives a la presó; drets fonamentals per a totes les persones immigrades per un o altre motiu; cancel•lació dels privilegis de l’església catòlica.
Proposo un rentat i un canvi de cara de la política: una llei que garanteixi la llibertat interna als partits; unes lleis i normes fèrries sobre el finançament dels partits, amb límits estrictes; eliminació de la immunitat dels polítics; salaris normals, sotmesos a taxes i contribucions, per als representants del poble; una llei electoral que sancioni les llistes obertes.
Proposo una llei sobre el conflicte d’interessos que impedeixi la connivència entre poders polítics, mitjans de comunicació i poders econòmics. Proposo una in-formació lliure, que els màxims responsables de tots els mitjans de comunicació públics siguin seleccionats entre reconeguts professionals independents i elegits pel Parlament; internet reconegut com a dret fonamental estatutàriament i llei sobre els drets dels seus usuaris; digitalització total de la burocràcia; transparència en les webs públiques.
Proposo una justícia veritablement igual per a tothom, confiscació dels béns del condemnats i durant els processos judicials on es prevegin possibles conseqüències econòmiques; confiscació del béns dels condemnats per delictes contra l’administració pública; legislació severa contra la corrupció.
Proposo un ensenyament laic i lliure a tots els seus nivells, una escola pública laica; una escola oberta a temps complet; eliminació de tot tipus de finançament de l’escola privada; elevació del dret a l’estudi (menjadors, borses d’estudi, beques, transport...); recuperació i elevació dels nivells de la recerca, investigació i innova-ció, universitària o no.
Proposo una sanitat universal i humana, que garanteixi que la salut és el primer dret i un factor de benestar i creixement, abans de considerar-la un cost; reducció dràstica i peremptòria de tot tipus de llistes d’espera.
Proposo un sistema de gestió de l’economia basat en la creació d’activitat i ocupació, un desenvolupament econòmic fundat en els recursos naturals, l’ecologia, la preservació de l’entorn, el desenvolupament de les capacitats humanes, el respecte a la diversitat cultural, la utilitat social de les activitats econòmiques i la producció; creació d’un entorn de servei públic que asseguri a tothom l’accés als béns comuns i protegeixi els recursos naturals vitals, tot retornant a l’administració pública la gestió de l’aigua, de la llum, dels transports, dels sistemes de comunicació virtual; foment d’una política agrària que permeti la sobirania alimentària, que no penalitzi al consumidor final, que controli els instruments, els mecanismes i la intermediació de la distribució.