Si, normativament, els governs han de garantir que cada alumne que surt del sistema educatiu ha de gaudir d’un seguit de sabers, capacitats i competències que li permetin trobar el seu lloc en la societat (societat del coneixement i de la formació al llarg de la via), és clar que l’escola té un compromís principal amb el govern: les persones que surten del sistema obligatori han de poder comprendre el món i la societat en la qual hauran d’exercir el seu paper tant en el pla personal, com en el professional i polític.
En aquest sentit, l’ensenyament obligatori ha de prendre en consideració que el seu alumnat ha d’ésser educat com a ciutadà inserit en un entorn democràtic, en el qual ha d’exercir plenament la seva responsabilitat i cooperar per al seu desenvolupament. Perquè aquesta pressa de consciència sigui possible, serà necessari treballar en l’escola uns sabers de tipus específic i d’altres de transversals.
Els sabers específics condicionen l’accés a l’educació-formació al llarg de la vida i a la ciutadania solidària:
• Saber “llegir el món” en diferents dominis (històric, polític, econòmic, social, jurídic, cultural, tecnològic...).
• Saber viure en el món de manera que aquest visqui sempre (aprehendre i practicar el principi de responsabilitat).
Els sabers transversals han de servir per construir la personalitat:
• Saber aprendre i pensar.
• Saber relacionar-se i comunicar oralment (expressar-se, escoltar, debatre en diferents idiomes) i científicament (útils matemàtics i físics, tecnologies de la comunicació).
• Saber crear, individualment i col•lectiva, a partir de la paraula, del cos, dels materials i de l’imatge.
Aquests sabers han de definir el sòcol mínim comú definitori dels continguts formatius del final de l’escolarització obligatòria. Ara bé, perquè això sigui possible caldrà “produir una transmutació de l’escola i dur a terme un canvi en els components del seu nucli atòmic” (Philippe MEIRIEU):
Instaurar una tutoria realment individualitzada, que realitzi un seguiment de cada alumne sobre el “referencial” del final de l’escolaritat, al llarg de tota la seva escolarització obligatòria.
Posar a l’abast de l’alumnat un seguit d’eines i instruments d’aprenentatge útils per adquirir els sabers, capacitats i competències requerides, així com per generar un esperit investigador i crític.
Generar una interfície amb l’entorn social, cultural i econòmic, que, sota la direcció del professorat, permeti l’alumnat fer-li servir per completar les seves adquisicions escolars.
Articular sistemàticament sabers escolars i cultura, singularitat i universalitat, en totes les situacions d’aprenentatge.
Fomentar el treball i l’esforç individual en el marc d’una producció col•lectiva, d’aula, de centre, suportats per uns ensenyants que treballen i investiguen en equip.
Preveure agrupaments regulars provisionals, en espais concebuts amb aquesta finalitat, de l’alumnat d’un mateix nivell que tenen unes mateixes necessitats o interessos, sempre en relació amb el “referencial” final, tot instaurant l’obligatorietat del retorn a l’agrupament estable.
Treballar sistemàticament l’objectiu d’aprendre plegats, cercant la veritat front a la llei de més fort, la primacia de l’adquisició del saber sobre l’assoliment de l’èxit, la capacitat de formació de tothom sobre l’eliminació del dèbil.
