L’autonomia dels centres educatius (3): alguns requeriments
Amb aquest tercer lliurament, vull tancar, per ara, les entrades al blog sobre el tema de l’autonomia dels centres educatius.
En el primer article - L’autonomia dels centres educatius, una qüestió de poder i responsabilitat - s’exposen els aspectes positius que, al meu entendre, presenta l’esborrany de decret en el què es basarà aquesta autonomia, tot valorant l’oportunitat que s’ofereix als centres i apuntant algunes “concessions” que el departament responsable en matèria educativa i els centres s’han de fer mútuament en la línia de coresponsabilitat que tota cessió i assumpció de poder comporta. En el segon article, - L’autonomia dels centres educatius (2), una estratègia neoliberal -, es posa de manifest la visió neoliberal que traspua l’esmentat decret i les possibles conseqüències que pot comportar aquesta tendència per a la direcció dels centres, per al professorat i per a la pràctica docent. Tendència que, d’altra banda, també és present en la mateixa Llei d’Educació de Catalunya (LEC).
Aquest darrer article vol centrar la reflexió en els requeriments que, al meu entendre, han de donar-se – uns previs i d’altres en el camí- per tal que l’autonomia dels centres esdevingui una realitat i no es quedi, un cop més, en paper mullat.
• És condició prèvia que es doni solució a la tensió existent de vell antuvi en el mateix departament encarregat de la matèria educativa entre dues tendències clarament contraposades: centralització pràctica front a descentralització teòrica en l’enfocament estratègic de l’educació. Aquesta doble tendència es reflecteix diàriament en l’organització funcional del sistema i marca llargues i profundes distàncies entre allò que s’estableix des de l’estructura orgànica i allò que es plasma en la funcional. Cal, doncs, un encaix d’estructures i accions.
• En un espai de coresponsabilitat, propi de tota autonomia, han de donar-se unes metodologies, mecanismes i instruments adequats per al seguiment, control i avaluació dels programes i activitats, que es duen a terme en els centres, amb un sentit bidireccional i absoluta transparència. Un dels principals instruments, en aquest àmbit, ha de ser l’existència d’un sistema d’informació – captació, recepció, emissió, articulació... d’informació i dades – que, d’una banda, acabi per sempre amb la manca d’informació i, d’altra banda, posi fi al recurs a canals informals de comunicació i d’informació desestructurada que obstaculitzen les millores sistèmiques.
• En aquest espai instrumental, call situar també la necessitat de creació i aprovisionament de metodologies i recursos tècnics i humans, així com les accions formatives necessàries, dotats tots ells de qualitat, destinats a la gestió i administració dels centres.
• La formació dels gestors dels centres (en una situació d’autonomia són quelcom més que tradicionals directors) en eines de direcció, gestió, administració i, sobretot, gestió dels recursos humans, dinàmiques de grup, negociació, saber-fer social. A més a més, atès que el decret d'autonomia atorgarà les direccions competències sancionadores sobre el professorat, caldrà investir-lis urgentment d'aquesta autoritat. D’altra banda, com que la LEC els atorga la competència avaluadora, serà condició sine qua non l’adquisició de competències i sabers sobre avaluació sistèmica i educativa.
• És imprescindible incorporar (i, evidentment, permetre la incorporació de) nous perfils de professorat que, de manera permanent uns o temporal d’altres, aportin les seves capacitats i competències en pro de la qualitat formativa i educativa dels centres. Professionals amb dominis relacionats amb el coneixement de l’entorn socioeconòmic on s’ubica cada centre, experts en orientació acadèmica i laboral, en salut i sanitat, en psicologia i psiquiatria, en multiculturalitat, en convivència i clima social... Tot això en funció del projecte educatiu de cada centre i dels objectius que, a curt, mig i llarg termini, s’hagi marcat aquest, lluny de les habituals rigideses de contractació de professorat.
• Per tal que cada centre pugui dur a terme tot allò que preveu el projecte de decret d’autonomia de centres (planificar projectes didàctics propis, concretar el currículum, engegar projectes d’avaluació i concretar d’altres accions pedagògiques), és imprescindible la presència dels centres en l’elaboració dels plans estratègics educatius, dels marcs curriculars, dels referents de l’acció tutorial..., generats des del corresponent departament, mitjançant una participació directa, no diferida o representada. Ull, però, amb l’elaboració i possible posada en marxa de sistemes fragmentats i esmicolats que, emparats sota el principi d’autonomia, puguin portar a l’elaboració de currículums localistes.
• L’autonomia dels centres educatius exigeix fer realitat el caràcter de bé comú de l’educació i del coneixement, és a dir, de l’escola i de l’institut, així com fer efectiu el caràcter de producció social i de valor econòmic de l’aprenentatge. Això comporta l’inserció real dels centres en el propi entorn socioeconòmic i també la necessitat de treballar coordinadament amb aquest entorn.
• En una societat que evoluciona ràpidament, el perfeccionament professional esdevé essencial. El professorat s’enfronta a tipologies d’alumnes cada cop més diverses i a exigències i demandes creixents. Desenvolupar els coneixements, les aptituds i les actituds d’aquest professorat constitueix un espai d’inversió clau, susceptible d’influir considerablement en els resultats de l’alumnat. Serà, docs, imprescindible que el sistema d’autonomia permeti la creació d’espais i la dotació de recursos perquè la formació contínua del professorat sigui una realitat:
Donada la feblesa de la formació professional inicial del professorat, és imprescindible (i previ) la implantació de programes de formació contínua obligatoris amb la finalitat que el professorat puguin actualitzar els seus coneixements i les seves competències per tal que la seva participació i implicació sigui proactiva en tot allò que fa referència a planificar projectes didàctics propis, concretar el currículum, engegar projectes d’avaluació i concretar d’altres accions pedagògiques. Lloc principal en aquesta formació contínua ha d’ocupar la formació en TIC aplicada a l’experiència pràctica dels ensenyants.
D’altres elements imprescindibles que ha de contenir aquesta formació són: aprendre d’altres professionals, conèixer bones pràctiques, intercanviar eines, recursos i instruments.
Déu n’hi do la feina que quedar per fer abans i després que aparegui el decret d’autonomia de centres en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya! Qualsevol avançament significarà malbaratar esforços i recursos.
