Tothom sap que, en termes socials, un brindis al sol significa que algú realitza promeses de cara a la galeria. Tal vegada és el què està passant amb els responsables del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya en relació amb temes diferents. Sembla que hagin monopolitzat la frase atribuïda a Dalí: "vull que es parli de mi encara que sigui bé". Es tracta de tenir cada dia un titular en la premsa.
El darrer compromís, per ara, s’ha fet en el marc d’una jornada convocada per una associació de directius d’escola pública, de la qual es fa ressò El Periódico de Catalunya, el passat 13 de novembre: “el Departament té la voluntat de convertir el director en el cap de personal del centre”, donant-li potestat disciplinària per imposar sancions lleus al professorat i facultat per entrar a l’aula per a comprovar i avaluar la funció dels docents («facultat d’observació de l’aula», diu la premsa). Per què tot això és un brindis al sol? Per què aquest compromís no és tal? Senzillament, perquè no és possible atorgar una potestat que és gaudeix per la pròpia definició normativa de la funció de direcció. Ara bé, analitzem els compromís per parts.
1. El director cap de personal del centre amb potestat de sancionar
Des de la reinstauració de la democràcia en Espanya, les diferents regulacions jurídiques educatives han anat definint, en forma de lleis i decrets marc, les competències i responsabilitats dels directors dels centres educatius públics. Així, la Llei Orgànica 5/1980, de 19 de juny, per la qual es regula l’Estatut de centres escolars, atribueix al director la responsabilitat de “ejercer la jefatura de todo el personal adscrito al centro”. Posteriorment, tant la Ley Orgánica Reguladora del Derecho a la Educación (LODE, 1985) com la Ley de Ordenación General del Sistema Educativo (LOGSE, 1990) no afecten fonamentalment el model de direcció definit a l’Estatut de 1980. Fou la LOPEG (1995), Ley Orgánica de Participación, Evaluación y Gobierno de los centros educativos, la primera llei marc que concretà la competència i responsabilitat dels directors dels centres:
“Artículo 21. Competencias del director. [...] f) Ejercer la jefatura de todo el personal adscrito al centro. g) Favorecer la convivencia en el centro e imponer las correcciones que correspondan, de acuerdo con lo establecido por las Administraciones educativas y en cumplimiento de los criterios fijados por el Consejo Escolar del centro [... ]”.
L’articulat és clar, oi? Ara bé, algú dirà que l’anterior apartat g) no afecta el professorat. Per què no? Per casualitat, el professorat no ha d’afavorir la convivència en els centres? L’acompliment de les seves obligacions per part del professorat no és el principal instrument per afavorir la convivència? També, aquest algú o un altre podria dir que la norma es refereix tan sols a l’alumnat. On ho diu? ¿O tal vegada la norma és d’aplicació exclusiva al personal no docent? Sembla que afecta tothom.
Posteriorment, la LOCE, Ley Orgánica 10/2002, de 23 de diciembre, de Calidad de la Educación, manté intactes les competències del director, com a cap de personal, i clarifica com afecten aquelles el professorat: “Ejercer la jefatura de todo el personal adscrito al centro y adoptar las resoluciones disciplinarias que correspondan de acuerdo con las normas aplicables” (Artícle 79,b). Derogada la LOCE per la LOE, Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, aquesta, encara vigent avui, torna a situar la competència del director com a cap de personal en els mateixos termes: “Ejercer la jefatura de todo el personal adscrito al centro” (art. 132.e).
I no podem deixar de citar la nova LEC, Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació de Catalunya, que, malgrat que no fa cap referència directa a la competència dels directors per a exercir la prefectura de personal, realitza un encàrrec, tal vegada ligth, a aquells en el seu article 142.7): “h) Dirigir i gestionar el personal del centre per garantir que compleix les seves funcions...”. Bé, si l’encomana no és lleugera està clar que per dirigir i gestionar el personal cal tenir potestat de sancionar.
2. Facultat dels directors per entrar a l’aula... i avaluar.
També aquesta facultat dels directors i directores ve de lluny. Així, l’esmentada LOCE especifica, en l’article 79, l), que entre les competències directives s’hi troba: “impulsar procesos de evaluación interna del centro y colaborar en las evaluaciones externas”. Igualment, com s’ha recordat anteriorment, l’encara vigent LOE determina que, entre les competències del director hi son: “ejercer la dirección pedagógica” (article 132, c) e “impulsar las evaluaciones internas del centro y colaborar en las evaluaciones externas y en la evaluación del profesorado.” (article 132, h). Finalment, la LEC estableix per a Catalunya que els directors han de “participar en l’avaluació de l’exercici de les funcions del personal docent i de l’altre personal destinat al centre, amb l’observació, si escau, de la pràctica docent a l’aula” (article 142.5, j).
Hom es pregunta com es pot avaluar la funció dels docents sense entrar a l’aula. En cas contrari, i amb la finalitat de fer ús de les TIC a la gestió educativa ¿es farà de forma virtual utilitzant webscams? Home, semblaria més una acció d’espionatge pròpia dels films a l’ús que no pas una acció avaluadora. Sorprenentment, suposa la llei que els directors i directores tenen la ciència infusa per avaluar, car la LEC els hi atorga aquesta competència pel mer fet d’ocupar el càrrec de direcció. Quan i com han estat formats o se’ls ha exigit que estiguin formats en accedir a la direcció per poder desenvolupar aquesta tasca?
3. Formació i suport
Amb aquests antecedents, és clar que no es tracta d’inventar ara la sopa d’all. Es tracta senzillament i planerament que, per part de les autoritats educatives, s’acompleixi la normativa vigent. Això sí que seria un fet positiu, carregat de novetat i mereixedor d’una primera plana als diaris.
D’altra banda, perquè les obligacions legals vigents i els compromisos públics adquirits no es converteixin en un brindis al sol, serà imprescindible que l’administració educativa posi en marxa, com a mínim dos mecanismes i recursos. Previ a l’exigència als directors i directores de l’acompliment de les seves funcions de prefectura de personal en aplicació de la normativa vigent, serà essencial definir i temporitzar, a curt i mig termini, un pla de formació tant sobre la gestió de personal docent com sobre l’acreditació de l’avaluació. En aquest pla, haurien de participar obligatòriament els actuals directors i directores de centres, en primer lloc, i, posteriorment, haurien de poder participar voluntàriament totes les persones interessades a presentar la seva candidatura a dirigir i gestionar un centre.
De la mateixa manera, es fa imprescindible que la Inspecció d’Educació acompleixi les seves funcions que es refereixen a “assessorar, orientar i informar” (LEC, article 178.1, f) als membres de les direccions. Igualment, és condició necessària que l’Administració educativa de la Generalitat compleixi amb una de les seves competències, que estableix la mateixa LEC: “inspeccionar el sistema educatiu” (article 152. i), per tant, també inspeccionar els inspectors.
