Avui, ens hem assabentat per la premsa que la Generalitat de Catalunya ha decidit aplaçar un any l’avaluació de 4t d’ESO. Deixant de banda la possible utilitat d’aquesta avaluació, el seu aplaçament, imputat a les estretors pressupostàries, i la congelació sine die de l’Agència d’Avaluació de l’Educació (AdA) manifesten de manera palesa la por que els polítics actualment governants a Catalunya tenen a l’avaluació, al rendiment de comptes públic.
La pràctica de l'avaluació de les polítiques públiques és encara feble a casa nostra; d’altra banda, en l’àmbit educatiu, tan sols se'n fa ressò polític i mediàtic d’algunes de caràcter extern “acreditades” com ara el PISA, de la qual fóra bo parlar llargament i pausada, car la seva validesa és absolutament limitada. Les avaluacions realitzades a casa nostra per iniciativa pròpia no es prenen en consideració política i social. En aquest sentit, són paradigmàtics els casos de l’avaluació de la formació professional reglada a Catalunya, que dorm la som dels justos bé guardada (encara la guarden?) i amagada en un calaix, malgrat la seva contrastada qualitat, així com l’avaluació de 6è de Primària del curs 2009-2010 que no ha servit pas per modificar sistemes, metodologies, didàctiques i recursos.
Diversos frens fan difícil la visibilitat de les avaluacions, com ara, l’absència d’una cultura de l’avaluació, la por a compartir informacions, la “fugida d’estudi” de rendir comptes per part de l’administració pública i dels seus gestors, l’absència de sentit i servei social en bona part dels servidors públics a tots els seus nivells, la por al debat ciutadà participatiu, la generació de reticències front la transparència i les possibles “sancions”...
No obstant això, l’avaluació és acte polític real que reflecteix el desenvolupament d’una política i ajuda a revelar les veritables motivacions dels polítics. Altrament dit, l’avaluació de les polítiques públiques és una pràctica democràtica destinada a reactivar i donar contingut al concepte de responsabilitat política.
Per tot això, l’aplaçament de l’avaluació de 4t d’ESO i la congelació de l’AdA no són altra cosa que l’instal•lació d’una gran impostura carregada d’indiferència, ocultació i silenci. Són la manifestació d’un abús de poder que fuig de l’autocrítica i tendeix a l’autojustificació.
