Un país que destrueix el seu sistema educatiu esdevé cec, sord i mut. Valora els resultats educatius per sobre del pensament crític y la formació; potencia l’ensinistrament “mecànic” per al treball i l’habilitat immoral de fer calés; genera homes i dones raquítics, privats de capacitat mental i verbal; produeix un sistema de castes. Transforma l’estat democràtic en un sistema feudal de patrons i serfs.
Els ensenyants estan arribant a ser tant substituïbles com un treballador o treballadora d’hamburgueseria (tampoc haurien de ser tant fàcilment substituïbles). Tant humiliats com aquests: condicions laborals paupèrrimes i salaris a la baixa. El sistema educatiu català (i espanyol, en general), a la cua de tots els rànquings existents, menysprea als bons ensenyants, aquells que ajuden els nens i joves a descobrir les pròpies capacitats i potencialitats, a desenvolupar-se personalment i social, a cercar el seu futur com a éssers humans (també econòmics).
El nostre sistema educatiu camina cap a la mateixa greu crisi que el nostre sistema financer. Fet lògic, donat que un i altre estan governats (???) per les mateixes persones. Es camina cap a un sistema desregulat, estandarditzat, buit, estúpid.
El nostre sistema educatiu, cada cop més mancat de mitjans humans i materials, fabricarà exclusivament persones dependents, autòmats, sense més intel·ligència que la natural. Aptes, això sí, per empresaris que tenen por a qualsevol demanda incòmoda provinent dels seus esclaus. Treballadors capacitats per servir al sistema.
Recentment, he entrevistat directors i directores de recursos humans de “grans empreses catalanes” i, gairebé tots ells (només amb una excepció) consideren que saber llegir i fer els comptes és tot el necessari per ocupar un lloc de treball (avui inexistent). Diuen que “la resta” s’ho ensenyen ells. Afirmen que s’estimen més una persona amb poca formació, sense pensament crític, però capaç d’obeir ordres i produir, produir, produir. Alguns reconeixem que els hi va bé un graduat universitari o de formació professional sempre que estigui disposat a rebre ordres i, sobretot, sàpiga vendre. “Aquest és l’objectiu de qualsevol lloc de treball, avui”, afirma un director de recursos humans.
Les nostres autoritats educatives estan demonitzant els ensenyants (bé, i les metgesses, els conserges, els infermers, les administratives, i a tot déu que és servidor públic). És una manera de desviar l’atenció del frau fiscal, de l’economia submergida, del robatori, dels polítics i “altezas” corruptes, de l’usura bancària, de la condonació d’impostos, dels gestors ineptes del privat... Estan buidant els serveis socials públics bàsics i passant-los a mans del privat. Aquests acabaran per destrossar-los i, llavors, demanaran ajuts públics per mantenir-los, és a dir, per mantenir-se. En aquell moment, els nostres governants aportaran al privat allò que estan negant al públic.
