http://www.govern.cat/pres_gov/AppJava/govern/govern/consell-executiu/acords-govern/notapremsa-147859.html?mode=static
D’altra banda, en l’afamat
sistema dual no tot és or. Aquí faré referència al cas alemany, malgrat que
també està implantat a d’altres països europeus (com ara, Àustria, Dinamarca, Suïssa,
però amb característiques diferents).
1.
Per començar es fa servir el terme “sistema dual” com si fos la panacea.
En parlar de la formació professional dual, pensem immediatament en el
sistema alemany de formació dels joves com a professionals. Aquest sistema compta
amb molts anys d’història (s’inicià l’any 1874), però, actualment, es troba amb
diferents greus dificultats per raons diverses de les quals citaré només
algunes.
D’una banda, la manca de nivell de qualificació personal i professional dels joves alemanys un cop acaben el seu itinerari formatiu-laboral, car són formats a mida de les necessitats d’una determinada empresa i, com a molt, d’un determinat sector d’activitat – per això, donat que gaudeixen d’una formació més comprensiva, els joves formats en altres països europeus tenen bona acollida en el mercat de treball alemany -. Aquesta realitat es pot constatar consultant, per exemple, els informes elaborats per la Fundació Bertelsmann (Verbesserung des Übergangs von der Schule in die Berufsausbildung – resultats de l’enquesta sobre “transició de l’escola a la formació professional”-, 2011; Reform des Übergangs von der Schule in die Berufsausbildung – “reforma de la transició de l’escola a la formació professional”, 2011; Dauer von Ausbildungsberufen, - resultats de l’enquesta sobre “durada de les ocupacions”, 2012) o llegint la pàgina web de l’Office fédéral de la formation professionnelle et de la technologie OFFT de Suïssa, que gosa titllar el sistema alemany com “mancat d’actualització i poc útil” per a la llarga vida professional que espera al jovent, és a dir, no aporta valor com a instrument de formació a futur. Igualment, i en la mateixa línia, es pot fer lectura d’altres documents i informes, com ara, http://www.ceras-projet.org/index.php?id=1621 i
[Sense anar més lluny, un diari com El
Mundo, tan admirador de l’actual situació socioeconòmica alemanya i del mode
de fer alemany, s’ha despatxat molt recentment amb una desqualificació del
sistema dual alemany:
Tal vegada, un dels aspectes més negatius del sistema dual alemany és que
no persegueix cap finalitat social, tan sols dóna resposta a les demandes i
interessos de les empreses. L’any 2009 es van quedar sense plaça de
treball-formació 103.000 joves i, l’any 2010, 153.000 joves més (informe
Bertelsmann). Està en mans de les empreses el fet d’acollir joves o no i el
centre de formació té l’obligació de recollir a aquells que les empreses han
seleccionat. Servei públic i social? Cap. Orientació i adequació a les
potencialitats dels joves? Cap. Tan sols un quid
pro quo: m’interesses?, t’interessa allò que t’ofereixo? Tens plaça. En cas
contrari, pots anar a formar-te, però fora del sistema dual.
Sens dubte, hi ha una característica pròpia del sistema dual alemany que
deu agradar força als governants catalans: la centralització. El poder
d’organització i gestió està en mans de les Cambres de Comerç i dels Lands, tot ignorant la realitat local.
2.
Per continuar, el concepte dual s’aplica a casa nostra paternalísticament
“a la catalana” a favor de les empreses.
El director de l’Àrea de Formació
Professional de la Cambra de Comerç de Bonn, senyor Juergen Hindenberg, en la
jornada sobre “Formació dual a Alemanya: visions i experiències”, organitzada
per la Fundació BCN-Formació Professional, celebrada el passat dia 25 de maig,
va informar que les empreses alemanyes fan una inversió anual en formació dual
propera als 30.000 milions d’euros (segons l’informe Bertelsmann, 14.700
milions l’any 2007). Els conceptes principals d’aquesta inversió són els
salaris dels joves i les hores dedicades pels treballadors-formadors a
formar-los.
Quina inversió faran les empreses
catalanes? Segons l’acord signat entre el Departament d’Ensenyament i el president de la Corporació Alimentària Guissona,
aquesta “oferirà estades a l'empresa a través de la formació en alternança i
amb formació dual, mitjançant contractes laborals o beques”. Està per veure com es concreta finalment “la cosa”, però hi ha indicis
que apunten que la major part de la inversió anirà a càrrec de l’administració
pública catalana en forma de beques.
D’on surt aquesta deducció? En la
mateixa jornada del passat dia 25, es va preguntar a la representant de la
Cambra de Comerç de Barcelona si han realitzat un càlcul aproximat de la
inversió necessària a fer per les empreses en cas que el sistema dual
s’implanti a Catalunya de forma generalitzada, no en petits assajos. La
resposta va ser doblement reveladora: “És un treball llarg de fer. Ara estem
iniciant el camí i haurem de consultar als associats. També esperem la
col·laboració de l’Administració”.
Estan els empresaris catalans preparats i disposats
a proporcionar les prestacions que el sistema dual exigeix?, cerquen quelcom
més que mà d’obra barata o gratuïta?, són conscients que, un cop implantat el
sistema dual, no podran acusar el sistema educatiu-formatiu d’ésser incapaç de
donar resposta a les demandes de les empreses? Les empreses disposen de
treballadors capacitats per donar formació als joves del sistema dual? Com es
prepararan els formadors?, qui els prepararà?, qui haurà d’invertir en la seva
formació... Molt em temo que, si es vol implantar el sistema, serà “la mamà
Generalitat” qui haurà de fer-se càrrec de tot.
3.
D’altra banda, es parla de sistema dual i a Catalunya es fa un experimentet
no es planteja un sistema.
Un sistema és un “conjunt d’elements organitzats,
principis, regles... sobre una matèria, enllaçats entre ells d’una manera
racional, segons un mètode determinat” (J.B. Xuriguera, Nou diccionari de la llengua catalana). O bé, és un “tot orgànic”
(Institut d’Estudis Catalans, Diccionari
de la llengua catalana), és a dir, organitzat.
Doncs bé, suggereixo la lectura
de la nota de premsa a la que faig referència a l’inici d’aquest article. En
primer lloc, el Consell Executiu de la Generalitat es limita a fer una nota de premsa en la qual
parla d’un conveni signat amb una confederació empresarial i, al final de la
nota, diu que això és la nova FP dual catalana. En segon lloc, la nota afirma que
“amb el nou model, els alumnes tenen un contracte o beca salari i fan part de
la formació en una empresa, ja sigui teòrica o pràctica”. En què quedem:
contracte o beca?, contracte becat o beca contractual?, formació teòrica o
formació pràctica en una empresa?, formació teòrico-pràctica en una empresa?
Qui finançarà aquestes beques-salari?, continuarà fent-lo l’erari públic?, en
aquest cas, com és possible que la formació teòrico-pràctica en un centre de
formació tingui com a finalitat “l’activitat productiva a l’empresa”? (veure, a
la web del Departament d’Ensenyament, el document Una nova Formació
Professional per reactivar l’economia. Un model vinculat a l’empresa per
fomentar l’ocupació. Barcelona,
8 de maig de 2012).
Ítem més, aquest últim document
torna a insistir en presentar un experiment, no pas un sistema, car repeteix la
confusió conceptual i pràctica del “nou model” en relació a la tipologia de
relació entre formant i empresa. Afirma que permetrà a l’empresa participar en activitats
formatives, mitjançant “l’acolliment dels alumnes amb contracte laboral o
amb pla de pràctiques formatives remunerades amb beca salari”. Una cosa o l’altra? Qui decideix què i quan? Qui,
finalment, paga?
Igualment, el document citat
anteriorment barreja la presentació del “nou model de FP” amb adaptacions
curriculars portades a terme fins ara a Catalunya entre les quals no figura el
cicle formatiu de grau superior de processos i qualitat en la indústria
alimentària que és l’objecte de l’acord firmat entre el Departament d’Ensenyament
i la Corporació Alimentària Guissona. Està en procés d’adaptació aquest cicle
formatiu?, quina part s’adaptarà: el 45% (és el que diu el document del
Departament del passat 8 de maig)? Però, el sistema dual alemany dedica l’80% del
temps de formació-treball a la part pràctica en l’empresa i el 20% al centre de
formació. Quina mena de model dual serà el català?
4.
Finalment (per ara), algunes qüestions més que estan per clarificar en el
model dual català: quants anys tardarà en completar-se?, qui formarà els
treballadors-formadors?, qui atorgarà les titulacions (en el sistema alemany ho
fan les cambres de comerç)?, com i quan s’adequarà l’actual professorat de
formació professional inicial a la nova situació (en els aspectes curriculars,
laborals, formatius de posada al dia...)?, quin paper jugarà l’orientació formativa
i professional del jovent en el nou sistema (en el sistema alemany, cap ni un)?,
quantes empreses estan disposades i poden, realment, donar resposta al nou
model? Etc., etc. etc. Ah!, i el nou model ¿és “cosa dels d’ensenyament” o els
de treball també tenen quelcom a dir?
